El Ayuntamiento de Barcelona se ha visto obligado a revocar las sanciones impuestas a la ciudadanía por el incumplimiento de las restricciones durante la pandemia del coronavirus establecidas por la Generalitat de Cataluña.
De esta manera, los expedientes que estaban abiertos quedan cerrados y aquellas personas que ya pagaron las sanciones tendrán derecho a solicitar que los importes les sean devueltos.
El Boletín Oficial de la Provincia de Barcelona hizo pública esta cuestión el pasado lunes y puede consultarse aquí.
El texto dice así:
“Per resolució de data 7 de juliol de 2020 la presidenta de la Junta de Govern de l’Agència de Salut Pública de Barcelona va acordar delegar en l’Ajuntament de Barcelona l’exercici de la potestat sancionadora que té atribuïda aquesta agència, en virtut de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, per la qual s’aprova la Carta municipal de Barcelona, de la Llei 18/2009, del 22 d’octubre, de salut pública, i de la Llei 5/2019, del 31 de juliol, de l’Agència de Salut Pública de Catalunya i de modificació de la Llei 18/2009, del 22 d’octubre, de salut pública, per incompliments relacionats amb l’estat d’alarma i l’emergència sanitària pel brot epidèmic de la COVID-19. Aquesta delegació abasta la incoació, instrucció i resolució dels expedients sancionadors, la resolució dels recursos que s’interposin en via administrativa, així com la defensa jurídica en via contenciosa administrativa, i la gestió i el cobrament de les sancions imposades. El Plenari del Consell Municipal, va acordar, en sessió de data 24 de juliol de 2020,acceptar la delegació esmentada en el paràgraf anterior en els seus mateixos termes, la qual va ser posteriorment desconcentrada per Decret de 15 d’octubre de 2020, en ús de les facultats atribuïdes a l’Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona i 22 del Reglament Orgànic Municipal, en la persona titular de la Gerència de Seguretat i Prevenció facultant-la per incoar, instruir i resoldre els procediments sancionadors en matèria d’infraccions derivades de l’estat d’alarma i de les situacions d’emergència sanitària pel brot epidèmic COVID -19, en l’àmbit de la Llei 18/2009, de 22 d’octubre, de salut pública, sempre que la sanció establerta per la conducta infractora no sigui superior a 6.000.-euros.
Vist que en data 27 d’octubre de 2021 el ple del Tribunal Constitucional va dictar sentència núm. 183/2021, publicada al BOE en data 25 de novembre 2021 mitjançant la qual estima parcialment el recurs d’inconstitucionalitat interposat contra preceptes del Reial decret 926/2020, del 25 d’octubre, pel qual es va declarar l’estat d’alarma per contenir la propagació d’infeccions causades pel SARS-CoV-2; la Resolució de 29 d’octubre de 2020, del Congrés dels Diputats, per la qual s’ordena la publicació de l’acord d’autorització de la pròrroga de l’estat d’alarma declarat pel Reial decret esmentat, i l’art. 2, la disposició transitòria única i la disposició final primera (apartats un, dos i tres) diferents preceptes del Reial decret 956/2020, de 3 de novembre, pel qual es va prorrogar l’estat d’alarma declarat pel Reial decret 926/2020, en el sentit de la nul·litat de les resolucions dictades per la Generalitat de Catalunya fent ús de la seva condició d’autoritat competent delegada.
Vit que el Ple del Tribunal Constitucional ha estimat la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d’Aragó en relació amb l’art. 10.8 de la Llei de la jurisdicció contenciosa administrativa, redactat per la disposició final segona de la Llei 3/2020, de 18 de setembre, de mesures processals i organitzatives per fer front al covid-19 en l’àmbit de l’Administració de Justícia, declarant inconstitucional i nul aquest precepte que atribuïa a les sales contenciós administratives dels tribunals superiors de justícia competència per a l’autorització o ratificació judicial de les mesures adoptades d’acord amb la legislació sanitària que les autoritats sanitàries autonòmiques consideressin urgents i necessàries per a la protecció de la salut pública i que impliquessin la limitació o restricció de drets fonamentals.
Atès que l’article 89 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, preveu la possibilitat de que l’òrgan instructor resolgui la finalització del procediment sancionador, amb arxiu de les actuacions, sense que sigui necessària la formulació de proposta de resolució quan els fets provats no constitueixin, de manera manifesta, infracció administrativa, entre d’altres circumstàncies.
Atès que l’article 4.1.g) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, reconeix a les entitats locals la potestat de revisar d’ofici els seus actes i acords, revisió que es pot dur a terme, entre d’altres mecanismes, mitjançant el de revocació d’actes de gravamen o desfavorables, previst a l’article 109.1 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, amb els límits que preveu aquest mateix article. Vist que el Decret de 15 d’octubre de 2020 atorga competències a la persona titular de la Gerència de Seguretat i Prevenció per incoar, instruir i resoldre els procediments sancionadors en matèria d’infraccions derivades de l’estat d’alarma i de les situacions d’emergència sanitària pel brot epidèmic COVID -19, en l’àmbit de la Llei 18/2009, de 22 d’octubre, de salut pública, sempre que la sanció establerta per la conducta infractora no sigui superior a 6.000.-euros.
Vist que en aquest cas concorren circumstàncies especials que justifiquen una resposta global i única a una pluralitat de situacions jurídiques anàlogues derivades de la Sentencia del Tribunal Constitucional 183/2021, de 27 d’octubre.
Es proposa adoptar la RESOLUCIÓ següent:
PRIMER.- Revocar les sancions imposades per incompliments de les limitacions i obligacions dictades per la Generalitat de Catalunya fent ús de la seva condició d’autoritat competent delegada i d’acord amb els codis indicats a l’annex d’aquesta resolució.
SEGON.- Finalitzar els procediments sancionadors tramitats per incompliments de les limitacions i obligacions esmentades al primer punt d’aquesta resolució en els quals no hagi recaigut resolució sancionadora i arxivar les actuacions.
TERCER.-. Estimar els recursos administratius pendents de resolució interposats contra les resolucions sancionadores imposades pels incompliments esmentats, només quant a la pretensió de deixar sense efecte la sanció imposada, i procedir a arxivar els expedients administratius corresponents.
QUART.- Retornar els imports abonats total o parcialment en concepte de les sancions esmentades al punt primer d’aquesta resolució, sense perjudici de la possible compensació d’aquestes devolucions, quan les persones interessades tinguin deutes pendents en fase executiva, en aplicació del previst a l’article 57 del Reial decret 939/2005, de 29 de juliol, pel que s’aprova el Reglament general de recaptació.
CINQUÈ.- Comunicar a les persones que hagin abonat les sancions esmentades anteriorment, el procediment que, en aplicació dels principis d’eficiència de l’article 3.1.h) de la Llei 40/2015, d’ 1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic i en base al que disposa l’article 53.d) de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, se seguirà per a la devolució dels imports abonats.
SISÈ.- Ordenar la publicació íntegra d’aquesta resolució al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, tot informant dels recursos procedents i notificar a l’Institut Municipal d’Hisenda per la continuïtat de la resta de codis no afectats per la revocació aquí dictada.”
